6 boscos de Catalunya per visitar a la tardor

Viladrau és un dels millors punts d’accés al Montseny a la tardor. Els boscos comencen just a les afores del poble i en pocs minuts ja estàs caminant entre faigs, recollint castanyes o seguint camins tranquils, sense la massificació de zones com Santa Fe. És un destí molt habitual per a qui vol desconnectar sense fer llargs trajectes en cotxe.

Per experiència, sabem que molts viatgers decideixen quedar-se a dormir a Viladrau després de la caminada; nosaltres mateixos tenim un allotjament a la zona i no és estrany veure hostes repetir ruta l’endemà. Anar i tornar en el dia pot ser un pla ràpid, però despertar-se allà és una altra cosa: no hi ha pressa, no hi ha cotxe, només el fred del matí, un cafè calent i el bosc esperant novament. Ideal per a una escapada senzilla, sense complicacions.

Montnegre i el Corredor és l’escapada típica que molts planegen pensant que tornaran a dormir a casa… fins que arriben. Entre pistes forestals, alzines i camins de grava, és un destí molt comú per a excursionistes i ciclistes de muntanya. A la tardor, el bosc guanya silenci i humitat, i no té aquell excés de gent que aclapara en altres zones més conegudes.

Encara que estigui a prop de Barcelona, més d’un decideix no fer la tornada el mateix dia. Al nostre hotel de Caldes d’Estrac és habitual rebre parelles i ciclistes que venen directament del Montnegre. Arriben cansats, amb fang a les sabates, i només volen una dutxa, sopar alguna cosa tranquil·la i no tornar a agafar el cotxe. Perquè una cosa és sortir al bosc, i una altra ben diferent tornar a l’autopista.

La Fageda d’en Jordà és un dels boscos més visitats a la tardor, i per una raó. El camí és planer, accessible i perfecte per a famílies o per a qui només vol passejar sense grans exigències. En ple cor de la Garrotxa, el faig ofereix senders senyalitzats i zones d’aparcament, encara que convé arribar d’hora per evitar cues i autobusos organitzats.

Aquí no hi ha allotjament dins del bosc, però al voltant d’Olot i Santa Pau es poden trobar hostals i allotjaments rurals econòmics. És un bon pla d’un dia, però si la idea és fer diverses rutes volcàniques o visitar Santa Margarida i el Croscat, quedar-se a dormir a prop permet aprofitar millor l’escapada sense tornar a casa amb presses.

La Vall d’Aran no és una excursió de mig dia, és una escapada en condicions. A la tardor, els boscos al voltant de Vielha s’omplen de fulles marrons, boira baixa i aquell fred que anuncia l’hivern. Aquí no s’hi ve a passejar una hora ni fer una foto per a les xarxes: s’hi ve a caminar, suar i arribar amb gana al poble.

Gran part dels qui viatgen fins aquí ho fan en grup: colles d’excursionisme, clubs de muntanya o simples amics que busquen cansar-se junts i acabar el dia amb un sopar calent. Als nostres hotels de Vielha és habitual veure botes a l’entrada i motxilles recolzades a recepció. Ningú demana spa ni luxes, només calefacció, aigua calenta i silenci per dormir abans de tornar a sortir a l’alba.

Montserrat no és el destí típic de bosc, però a la tardor esdevé un dels plans de cap de setmana més comuns per a qui viu a Barcelona. És aquella escapada que molts repeteixen cada any: pujar, caminar, cansar-se i tornar més en pau del que s’arribà. Aquí no hi ha fulles vermelles com en un faig, però sí senders entre pins, roca i silenci.

La majoria arriba amb la idea d’anar i tornar en el dia, tot i que els que encadenen diverses rutes o comencen de matinada prefereixen dormir a Monistrol o als pobles dels voltants. No venen buscant luxe. Només volen un matalàs, sopar i no pensar en la tornada per l’autopista.

El bosc de Poblet és un dels millors plans de tardor a Tarragona. No té la fama del Montseny ni les cues de la Fageda, i potser per això molts el prefereixen. Aquí els camins s’omplen de fulles, humitat i buscadors de bolets que surten d’hora i tornen amb les mans tacades de terra. Les rutes són senzilles i el silenci és real.

Qui arriba fins aquí normalment no passa només el matí. Molts allarguen cap a Prades o Vimbodí i busquen on dormir sense gastar massa. No és un viatge de luxe, és una escapada per caminar, menjar pa amb botifarra i tornar a casa amb el cap més clar.